Normalització terminològica

La normalització és el procés de fixació i difusió de les denominacions catalanes més adequades per a designar els nous conceptes d’especialitat que presenten alguna complexitat de tipus lingüístic (manlleus d’altres llengües, calcs poc adequats, denominacions poc fixades o dubtoses, etc.) i dels criteris generals aplicables a la creació de nous termes.

Consell Supervisor

L’òrgan responsable de les decisions de normalització és el Consell Supervisor, integrat per membres de l’Institut d’Estudis Catalans i del TERMCAT, i per experts designats conjuntament per aquestes dues institucions. El Consell Supervisor es reuneix periòdicament per a estudiar els dossiers corresponents als casos terminològics que s’han d’aprovar. Participen també en les decisions de normalització altres experts dels àmbits a què pertanyen els termes i altres organismes relacionats amb la terminologia, atès que la normalització és un procés basat en la col·laboració i el consens de diferents agents.

Termes normalitzats

Cal destacar, especialment, la normalització de termes dels àmbits de l’ornitologia, el ioga, l’astrofísica i la ciberseguretat, que ha comportat la participació de nombrosos experts d’aquests àmbits en el procés. S’ha vetllat també per compaginar la normalització de termes altament especialitzats amb d’altres d’àmplia difusió, amb incidència en el públic general.

La distribució temàtica general dels termes normalitzats durant el 2019 és la següent:

Distribució temàtica dels termes normalitzats

Exemples de termes normalitzats:

  • Astrofísica: acretar-se, desplaçament cap al roig o decalatge, doll bipolar, espaguetització, mareodestrucció o destrucció per marea
  • Botànica i alimentació: anona pinya, arbust de la mel, iuzu, noni, pitahaia
  • Ciberseguretat: injecció d’anuncis, inserció d’anuncis píxel, control per Bluetooth, criptomineria furtiva, superposició d’interfícies, espionatge de reüll
  • Cinema: efecte bala, espòiler
  • Documentació: bibliometria, bibliometria alternativa
  • Esports: futsal, surfejar
  • Matemàtiques: filtre de Kalman, filtre de Kalman desodorat, funció planera
  • Ioga: anga, àssana, dharanà, hatha-ioga, krià, kundaliní, mudrà, postura de l’arada, postura del cavall
  • Ornitologia: anaireta cendrós, tiranet reietó
  • Sociologia: empoderament, empoderar-se

Criteris terminològics

Aquest any s’ha aprovat el document Criteris sobre la denominació catalana de termes de ioga, sobre la incorporació de termes d’aquesta àrea, procedents majoritàriament del sànscrit.

També s’ha treballat en la redacció d’uns criteris per a la representació de la variació geolingüística en les fitxes terminològiques, amb l’objectiu de fer més completes, inclusives i adaptades a la realitat dialectal les fitxes dels termes que es difonen. Es preveu poder enllestir aquest criteri, que presenta una especial complexitat, durant el primer semestre de 2020.

Detecció de neologismes

Aquest 2019 s’ha començat a treballar també en la detecció proactiva de neologismes, amb el buidatge de determinats articles de la Viquidèdia i, sobretot, d’articles especialitzats procedents de Divulcat, un blog de divulgació científica promogut per Enciclopèdia Catalana en què participen nombrosos experts.

El buidatge ha permès detectar nous termes susceptibles de normalització (folksonomy, EBITDA, dark pattern, etc.) i ha permès elaborar també més d’un centenar de fitxes noves, pendents de revisió definitiva i de difusió en el moment de tancar l’any (biotoxicitat, dendrímer, litografia ultraviolada extrema, nanotub de carboni, etc.).

 

Projecte Guaita terminològica-ExtractCiT

El TERMCAT ha continuat participant en el projecte Guaita terminològica-ExtractCiT, impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans amb l’objectiu de buidar terminologia neològica de corpus originals en anglès i en català i valorar-ne la normalització. S’estan estudiant, d’una banda, 341 termes anglesos de microbiologia i 148 d’economia procedents de les noves edicions en anglès dels manuals traduïts en el marc del projecte Scriptorium i, de l’altra, 66 termes neològics en català, procedents de la revista de l’IEC Educació química.

Difusió i ressò dels termes normalitzats

S’ha fet difusió de la terminologia normalitzada a través dels canals habituals:

 

Aquest any un gran nombre de mitjans s’han fet ressò dels darrers termes normalitzats, amb notícies, reportatges i articles diversos a la ràdio i la televisió i en diaris i revistes. Se n’han fet ressò, entre d’altres, Televisió de Catalunya (amb un reportatge al Telenotícies i al programa infantil Info K), Catalunya Ràdio, RAC1, Núvol, Nació Digital, El País, El Punt Avui o Vilaweb. Fins i tot s’han fet propostes didàctiques per a les escoles basades en els nous termes aprovats.

Més enllà de la difusió habitual, però, també s’han dut a terme accions específiques de difusió encaminades a millorar el coneixement d’alguns termes normalitzats d’implantació difícil o pertanyents a àmbits on la penetració del català presenta una certa dificultat. Concretament, s’han fet accions concretes de difusió de termes de videojocs, de meteorologia i de neurociència.

Anàlisi lingüística dels termes normalitzats

Aquest any també s’ha treballat internament en l’etiquetatge lingüístic dels termes normalitzats, d’acord amb la classificació fixada l’any passat, basada en l’explicitació del motiu que ha donat lloc a la normalització del cas, el tipus d’intervenció per què ha optat el Consell Supervisor (forma ja utilitzada, forma de nova creació, etc.) i el tipus de denominació aprovada, segons la formació (sintagma, derivat, extensió semàntica, manlleu, etc.). Es preveu fer pública aquesta informació durant el primer semestre de 2020.

Etiquetatge lingüístic dels termes normalitzats